Espasa i bruixeria de primera… amb un to humorístic?

Mai jutgeu un llibre per la seva portada. Especialment, quan aquesta és d’un Luis Royo l’estil del qual recorda Frank Frazetta. I és que les portades dels reculls de relats de Fafhrd i Rater Gris que va publicar Martínez Roca, allà pels anys vuitanta del segle passat, són molt poc representatives del seu contingut, alhora que no li fan cap mena de favor. Dubtoses decisions editorials al parer d’avui en dia, però que tenien tot el sentit del món en una època en què Conan i la seva espasa salvatge triomfaven als quiosquets de premsa.

A diferència del que podria semblar, no trobareu en aquest volum una espasa i bruixeria equiparable a la d’aquelles pel·lícules casposes italianes de bàrbars amb pocs llums de la dècada dels vuitanta. Espadas contra la muerte (un títol que en anglès trobo que ja era poc atractiu) ens ofereix deu relats, la major part força interessants, on Fritz Leiber deixa ben clar que haurien de formar part de l’educació literària (i sentimental) de qualsevol jugador de Dracs i Masmorres. La raó és que cadascuna d’aquestes històries podrien ser, perfectament, partides d’aquest joc clàssic de rol. No ens haurem d’estranyar, doncs, si deixem caure aquí que l’autor, en els darrers anys de la seva vida, va viure en part dels royalties que li pagava TSR, l’editorial americana que va publicar originalment Dungeons & Dragons. De fet, es podria arribar a dir que aquesta sèrie de contes i novel·letes capta molt millor l’esperit al darrere del joc que tot el material comercial que va venir després.

Els relats d’aquest segon volum de la sèrie de llibres de Fafhrd i Rater Gris són una bona mostra del que aquests dos aventurers són capaços: Primer, la intel·ligència i l’estratègia en combinació a la destresa en el maneig de l’espasa, l’arc i la fona, per tal de fer front a aventures d’una èpica inversament proporcional al seu nombre de pàgines. En segon lloc, però no menys important, un humor que es barreja sense complexos amb situacions de tota mena, inclosos el terror lovecraftià (l’illa de malson que sobresurt de la superfície de les aigües en El reino hundido segurament ens farà vindre al cap R’lyeh) i la fantasia més weird (com ara les senyores que passegen amb el cap tancat dins una gàbia per por a ser objecte de l’atac d’unes aus entrenades per a robar joies en el relat Garras de la noche), de manera que ambdós protagonistes són, en paraules que vaig llegir en una ressenya yankie, l’equivalent literari de Shaggy i Scooby Doo. Ara bé, Fafhrd i Rater Gris són, malgrat aquesta vis còmica que de tant en tant apareix en escenes que recorden el que va arribar a fer Terry Pratchett dins la seva sèrie de Discmón, uns personatges creïbles, humans, entranyables, amb una moralitat canalla que ben podria considerar-se un precedent del grimdark però, tot i això, amb l’amor propi suficient per a rebutjar treballar de mercenaris!

La lectura fàcil d’aquests relats no ens ha d’enganar pel que fa a la seva qualitat literària. Leiber convenç en termes narratius, el seu lèxic és ric, i sovint li agrada sortir-se de la convenció per fer coses curioses, com ara desplaçar els protagonistes a un segon pla i que els seus fets els contin uns altres, com ara en La costa sombría.

En definitiva, un segon recull molt interessant, amb històries que destaquen pel seu esperit evocador i aventurer, amb una pàtina estranya pròpia del gènere fantàstic més weird, com també per la seva acció i un humor poc habitual que ens porten uns personatges icònics i inoblidables. Si després de llegir aquestes línies us ve de gust llegir aquestes històries, existeix una edició recent de l’editorial Gigamesh.

També pot interessar:

• Gigamesh recupera los libros de Lankhmar, la obra maestra de Fritz Leiber
• ‘Espectros de la noche’, de Fritz Leiber

‘Espadas contra la muerte’, de Fritz Leiber was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.