Bogeria, intel·lectualisme i humor embolcats en fantasia i ficció especulativa

Començar a escriure una ressenya d’aquest llibre, Benvolgut Jaume, de l’Enric Herce, no és feina fàcil, així que em poso un poc de música de fons, aquella que m’han inspirat alguns dels seus passatges. I trio la cançó La gent normal, on Manel versiona aquella altra dels anglesos Pulp. Primer, perquè és bellíssima, sensació que potencia el seu videoclip, enregistrat al mercat de Sant Antoni. I segon, perquè, en aquesta història esbojarrada que ens conta Herce sempre hi són (hi som), també de fons, les persones anònimes que amb les seves vides quotidianes conformen, dia rere dia, aquella altra història que mai s’escriurà en majúscules, la microhistòria.

Perquè la trama de Benvolgut Jaume, editat per Spècula, es desenvolupa entre dues ciutats, Palma i Reus, en dos moments temporals molt diferents, 1968 i 1898 respectivament. I aquí, l’autor porta a terme una exhaustiva feina de documentació històrica que fa servir diferents fons, des d’acadèmiques a relats populars de persones corrents que ens ajuden a insuflar ànima i color al blanc i negre dels registres fotogràfics de l’època.

Però m’haureu de perdonar, que tot just començo aquest tercer paràgraf i encara no sabeu de què va el llibre. Aquí he de dir que no m’agradaria esgarrar aspectes claus de la història, i en aquest cas he de reconèixer que ho trobo molt difícil, així que m’haureu de perdonar que no entri en detalls i els passi per alt (a diferència del text de contraportada del llibre). Perquè Benvolgut Jaume funciona molt millor si partiu d’una ignorància relativa pel que fa a certs elements, i us deixeu arrossegar pels problemes de doblers que el pocavergonya, aixeca camises del protagonista (i, tot i això, digne de la nostra simpatia), descriu a les cartes que escriu al seu tiet de Barcelona (el benvolgut Jaume del títol), i que componen aquesta molt peculiar, difícilment classificable i divertida novel·la.

A còpia d’aquests breus “capítols” epistolars, la història juga a establir relacions entre la documentada realitat i una ficció que mescla elements de gèneres diferents, com són les novel·les d’aventures i les de terror, amb un enfocament força “pulp”. Ara bé, i alerta que això és una característica de l’Herce que fa que es separi notablement d’aquest model, Benvolgut Jaume està molt ben escrit (tornarem més endavant). Per altra banda, la portada és, en si mateixa, una picada d’ullet a bubotes i altres espantalls sorgits de la ploma de H.P. Lovecraft, i és cert que alguna cosa en trobarem aquí, però crec que hi ha un altre referent per sobre d’ell i que de seguida ve al cap en llegir aquest llibre. Aquest és l’escriptor americà Tim Powers, especialista en això que s’ha anomenat ficció especulativa. És massa fàcil establir una connexió entre les històries del seu cicle dels poetes maleïts (els romàntics anglesos), i la recuperació dels poetes modernistes de Reus que fa l’autor català, però sí que és cert que, almenys en esperit, ambdós autors conjuguen uns elements semblants, on assistim com a lectores al viatge de l’heroi, que és ple d’obstacles que n’ha d’enfrontar, i on es dona una constant relació entre fets reals i imaginats sota el paraigua de la fantasia.

Ara bé, a Benvolgut Jaume aquesta fórmula esdevé més personal per una sèrie de trets. Per una banda, la descripció costumista a la qual ja he fet referència abans. Per l’altra, la clara voluntat que, em sembla, té l’autor de donar a conèixer els poetes esmentats, on es surt molt bé, perquè malgrat la gran quantitat d’informació que vessa en aquestes pàgines, aquesta s’insereix amb naturalitat dins de la història que ens conta i en cap moment perdem de vista l’acció principal; alhora, el retrat que d’ells fa és molt proper i actual, molt humà en definitiva, allunyant-se d’altres enfocaments mitificadors o oficialistes, de manera que arribem a sentir una sincera empatia vers les seves persones. Finalment, la selecció i presentació d’aquesta informació és tan acurada que convida que en cerquem més a altres indrets, expandint d’aquesta manera la lectura inicial i, en conseqüència, el nostre coneixement.

Un altre punt destacable en aquesta obra de ficció de natura fantàstica és la clara voluntat estètica i literària que s’amaga al darrere d’una història farcida d’elements inversemblants. L’anònim cambrer, que mai veureu signar amb el seu nom ni tan sols una de les cartes que componen la novel·la, escriu massa bé, com també disposa d’uns coneixements que, com a lectores, ens pot resultar un fet força estrany, però que també podria evidenciar part del joc d’enganar que ben bé podria portar a terme aquest protagonista i narrador. Per altra banda, el mateix Herce, filòleg entre altres coses, no pot estar-se de colar alguna qüestió lingüística, i el llibre abunda en extractes d’obres del cercle de Reus, però que lluny d’interrompre l’acció la completen i fan que sigui més sòlida.

Malgrat tot això, heu de saber que Benvolgut Jaume és un llibre que es llegeix molt bé. De vegades pot semblar que el ritme és un poc irregular, però me n’oblido en arribar al tram final, on l’autor aconsegueix catalitzar i precipitar, en les lectores, tot un conjunt d’emocions que, en el meu cas, em va fer tancar el llibre amb un bon somriure.

Certament, en bona hora vaig descobrir l’Enric Herce gràcies al seu relat, Auerbach vs Kramer, escrit en col·laboració amb Héctor Rivadeneyra! (el podreu trobar dins el recull de ficció breu que l’editorial Spècula va treure sota el títol Tàndems fantàstics). Obres com aquesta Benvolgut Jaume haurien de servir per adonar-nos que el gènere fantàstic en català està vivint un moment ben dolç, i que res té a envejar d’altres títols que arriben de l’estranger i que acostumen a guanyar les primeres posicions en els més venuts. I ara, si em disculpeu, he de veure com m’ho faig per encomanar alguna de les altres novel·les de l’Enric, publicades per l’editorial Males Herbes. M’han dit que són ciberpunk!

També et pot interessar:

• ‘Tàndems fantàstics’, de diferents autors
• ‘Torn de nit’, de Stephen King
• Narrativa breve de Tim Powers

‘Benvolgut Jaume’, d’Enric Herce was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.