On l’autèntic terror substitueix la ficció del Mal

Recordeu aquella peli del Robin Williams on el paio es moria res més començar i ens contava la seva vida més enllà de la mort? Doncs resulta que Més enllà dels somnis, que és com s’anomena aquella cinta de 1998, està basada en una novel·la de Richard Matheson! No sé si a aquestes alçades encara em sorprèn, tenint en compte que un bon grapat de productes cinematogràfics i televisius han acabat sorgint de la ploma d’aquest autor. Obres seves, constituïdes en autèntics clàssics de la ciència-ficció, com L’increïble home minvant o Soc llegenda, s’han adaptat a la televisió, no una sinó diverses vegades, i, per altra banda, en Matheson tingué una dilatada carrera com a guionista de cine més enllà de la seva feina a la reconeguda The Twilight Zone.

Tot i això, m’he portat tota una sorpresa mentre llegia aquest llibre, Quins somnis vindran, la font original al darrere de l’esmentada pel·lícula. Que per què? Doncs perquè després d’haver llegit quatre altres novel·les i un bon grapat de relats seus, he tingut moments al llarg de la seva lectura on m’ha costat reconèixer la presència de qui és, per a mi, un autor de referència dins del gènere fantàstic. Però alerta, que no vull fer enrere a ningú a l’hora de llegir aquesta obra, més aviat el contrari!

El llibre — que Laertes va publicar dins de la seva excel·lent col·lecció l’Arcà el 2021 — presenta alguns temes reiteratius en l’obra de l’escriptor, com ara l’aïllament de l’individu, que aquí, com ja passava a L’home minvat, es tradueix en una dificultat palesa de comunicar-se amb les altres persones, i, més concretament, amb la seva parella. I què és d’angoixant llegir els fútils intents del nostre protagonista, en Chris Nielsen, mort a un accident de trànsit, quan tracta de fer entendre a la seva dona que continua fent-li costat en un altre plànol d’existència. En efecte, aquest és el Matheson que qualsevol seguidor de la literatura de terror coneix i admira. Com també ho és quan ens descriu escenes esfereïdores, d’una força evocadora indiscutible, com ara el descens als inferns del Chris sota la guia del seu cosí Albert, que a més d’una lectora segur que li recordarà un dels més famosos mites grecs o, també, La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Ara bé, també és cert que el llibre és molt irregular, especialment quan l’escriptor es difumina per donar pas al creient. En Matheson va crèixer sota els principis de l’Església de Crist o Ciència Cristiana, i l’arribada de Chris a l’altra vida més enllà de la mort esdevé el context idoni per a que l’autor desenvolupi el seu sistema de creences, que apareixen barrejades amb d’altres, com ara la reencarnació o conceptes presents en la Teosofia i altres religions orientals. Aquests moments on l’exposició de natura pseudocientífica — amb un xic d’humor que podria trobar-se a la base de la sèrie de televisió The Good Place — passa per davant de la tendre història d’amor interrompuda del Chris i l’Ann, la seva estimada dona, sembla que actuen, des del meu punt de vista, en perjudici seu, la qual cosa crec que és força discutible. De fet, en Matheson declarà que aquest llibre havia ajudat a un nombre elevat de persones a perdre la por a la mort, i és del tot cert que fou un èxit en vendes, especialment arran de la pel·lícula.

Quins somnis vindran és un llibre que va marcar un abans i un després dins l’obra de Matheson, qui a mitjans dels setanta volia desvincular-se del terror “d’ensurts” que li havia atorgat fama — de fet, un dels seus llibres més famosos, La casa infernal, feia poc que havia estat publicat. En el seu lloc, l’escriptor abordà un altre terror, més subtil i alhora sempre present en les nostres vides, el que ens inspira la mort i, especialment, la dels éssers que ens estimem. Aquí, a més, entra en joc una història d’amor diferent a les que acostumem a consumir en altres productes, en tant que els seus protagonistes passen dels cinquanta, però alhora també molt potent pel que fa a la seva càrrega sentimental. No és una coincidència que en Matheson fes servir el nom de la seva dona i dels seus fills al llibre i que també emprés un narrador en primera persona, decisions que a mí, per cert, em varen donar calfreds.

Independentment de la nostra posició vers la mort — un factor que pot arribar a condicionar la seva lectura — , en Quins somnis vindran Matheson ens convida a prendre part en un viatge sorprenent, paorós i fins i tot al·lucinogen on l’amor esdevé una força incommensurable. Quin periple! M’agradaria imaginar-me’l com la continuació de la capbussada final dins la desconeguda dimensió atòmica del protagonista de L’home minvant. Ja sabeu allò que diuen: ‘hi ha altres mons, però hi són a aquest’.

També et podria interessar:

• ‘La casa infernal’, de Richard Matheson
• ‘Torn de nit’, de Stephen King
• ‘Mi corazón es una motosierra’, de Stephen Graham Jones

‘Quins somnis vindran’, de Richard Matheson was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.