Els detectius adolescents també es fan grans

El mitjà del còmic, avui en dia i gràcies a internet, és més viu que mai. La sèrie Friday, que ara ens porta l’editorial Mai Més, és un bon exemple: Concebuda com un web còmic, neix dins la plataforma digital Panel Syndicate, que fou fundada per garantir que els autors rebessin directament els guanys per la seva feina i on no hi existeix cap mena de control pel que fa als drets de distribució dels materials. Els lectors que entren a la web de Panel Syndicate simplement paguen el que volen per llegir els còmics dels seus autors, entre els quals es troben autèntics referents de la historieta actual, com Ed Brubaker o Marcos Martín, ambdós creadors d’aquesta fantàstica Friday, que l’esmentada editorial catalana ha encertat en publicar ara en paper.

Friday, que va guanyar l’Eisner a millor còmic digital en 2021, ens parla del retorn de la seva protagonista, na Friday Fritzhugh, una intel·ligent i atlètica pèl-roja, al seu poblet de Nova Anglaterra, per passar les vacances de Nadal durant el primer any de carrera. Capficada per la seva relació amb en Lancelot Jones, el seu millor amic de la infància que roman al poble i que és tot un geni com a detectiu aficionat, Friday de sobte es veu arrossegada en un més dels misteris amb rivets sobrenaturals que durant anys han acostumat a resoldre des que eren infants.

Ambientada als anys 70, Friday ens retrotrau a les històries clàssiques d’infants i adolescents detectius, com ara les sèries de novel·les juvenils de The Great Brain, de John Dennis Fitzgerald, o de l’Encyclopedia Brown, de Donald J. Sobol, que el mateix Ed Brubaker recorda en un article que trobem a la part de darrere del volum: Records tots ells, no només de la seva infància, sinó també dels seus inicis com a dibuixant de còmics, quan acostumava a llegir literatura juvenil en trobar-se deprimit. Per a nosaltres, on aquestes referències literàries ens poden ser desconegudes, el gènere vindria marcat per una saga més propera, que fins i tot formarà part del bagatge emocional d’algunes de les persones que ara llegiran aquestes línies, com és la d’Els Cinc, de n’Enid Blyton, els populars dibuixos animats de Scooby Doo o la per a mi mítica pel·lícula de “El secret de la piràmide”, on un jove Sherlock Holmes podria ben bé amagar-se sota la pell d’en Lancelot Jones.

El misteri que la sèrie planteja ens posa en contacte amb llegendes tradicionals que se n’han anat amuntegant amb el pas del temps als voltants de l’evocador poblet de King’s Hill, on es respira una atmosfera amb lleugers matisos lovecraftians, però la història, afortunadament, va molt més enllà. Friday és la història d’una jove que veu com els seus dies daurats d’infància i adolescència comencen a quedar rere seu; una època de canvi que la porta a qüestionar el seu passat, fent-hi trontollar tant la seva identitat com la manera com es relaciona amb les persones que s’estima i, en general, amb el món que l’envolta. Aquesta crisi existencial i personal de la protagonista, que transcorr durant un hivern especialment cru, està lligada a un sentiment de pèrdua pel que esbrina que no tornarà mai més, sota la melancolia amb què recorda els temps passats.

Gràficament, Marcos Martin captura a la perfecció l’esperit d’aventura postadolescent en termes d’acció vibrant, com també el tumultuós món interior de na Friday, i ens regala algunes evocadores escenes exteriors que ens transporten a l’univers imaginat per en Brubaker, però és la colorista Muntsa Vicente qui aconsegueix que les il·lustracions botin del paper als nostres ulls amb una paleta de colors que crida la nostra atenció res més obrir el còmic. Ambdós artistes gràfics formen un equip fantàstic, com han demostrat a altres treballs previs, com ara The Private Eye o The Barrier, que també es poden trobar a Panel Syndicate.

Amb tot això, Friday és un còmic molt interessant i que m’ha deixat amb moltes ganes de llegir la seva continuació, on trobem un perfecte equilibri entre l’acció, el misteri, les relacions personals i la introspecció de la seva protagonista, i que crec que pot delectar, en funció de la universalitat del món emocional que ens transmet, tant a adolescents com adults. Tot plegat, em demano, com també ho fa el guionista en el seu article final, què hauria estat de la seva carrera si s’hagués dedicat a aquest gènere, amb el qual va créixer, i no al de superherois i noir o criminal, pels quals és conegut avui en dia.

També et podria interessar:

• Con ‘The Private Eye’ no volverás a ver Facebook con los mismos ojos
• ‘Reckless’: Brubaker y Philips se pasan al pulp

‘Friday: El primer dia de Nadal’ was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.