La millor porta d’entrada a l’univers del Cosmere

No soc un seguidor de l’obra de Brandon Sanderson. De fet, aquest és el primer llibre seu que llegeixo, després que dues editorials, Duna Llibres i Mai Més, anunciessin que l’edició en català d’aquest autor, tot un supervendes del fantàstic actual, una empresa valenta i arriscada que trobo, personalment, havia de recolzar. No ha estat una decisió fàcil per a mi, que no suporto l’eixordadora veu dels seguidors dels fenòmens literaris mainstream que, en aquest cas, a més, no es cansen mai de pregonar l’excel·lència del seu “mestre” als quatre vents. Però Sanderson s’ha llaurat una reputació a cop de ploma dins del gènere i volia comprovar si aquest llibre era l’obra mestra la qual molts d’aquells cridaners asseguraven que era.

Malgrat haver guanyat l’Hugo a la millor novel·la curta el 2013, no ha estat, per a mi, aquella obra mestra que molts venen, però, tot i això, crec que L’ànima de l’emperador és una porta d’entrada immillorable a l’univers fantàstic del Sanderson, el Cosmere, a més d’un llibre que paga molt la pena llegir.

L’ànima de l’emperador és una novel·leta autoconclusiva, que no arriba a les 150 pàgines (la qual cosa sembla ser una excepció dins de l’obra d’aquest autor), però que són més que suficients per contar una història captivadora amb uns personatges atractius, amb els quals empatitzarem de seguida, engrescar-nos des de la primera pàgina, transmetre un indubtable sentit de la meravella alhora que ens introdueix en un fascinant univers fantàstic i, per si tot això us sembla poca cosa, fins i tot aconsegueix emocionar-nos.

La premissa bàsica de L’ànima de l’emperador és força interessant: la Shai, una lladre i falsificadora és enxampada intentant robar una relíquia que representa el poder de l’emperador d’un món que recorda al del nostre imperi xinès. Condemnada a mort, els consellers del líder suprem l’ofereixen la llibertat a canvi de curar-lo, perquè aquest ha estat víctima d’un atemptat recent que l’ha deixat catatònic. Amb aquest objectiu, la Shai haurà d’enfrontar-se al repte més gran al qual una maga falsificadora pot aspirar: replicar l’ànima d’una persona, una ambiciosa tasca que implica esprémer al màxim les aptituds per la màgia i l’art de la protagonista, així com una colossal feina d’investigació per tal d’arribar a conèixer millor que ningú el model, un coneixement que donarà peu a un dilema moral decisiu en la història.

Un altre motiu és el fet que per gaudir d’aquest llibre no cal conèixer res en absolut del Cosmere. Sanderson redueix al mínim els elements del seu univers (de fet, els que hi apareixen són prescindibles a parer meu), situant la major part de la trama entre les quatre parets d’una cel·la on els diàlegs es reparteixen entre dos o tres personatges. L’únic element imprescindible per seguir la història, el del sistema de màgia que fonamenta la falsificació, és explicat abundantment, amb referents gairebé universals on el pes de la cultura oriental és evident. Estem davant d’un poti-poti on la fusió dels segells orientals i d’elements filosòfics que podrien recordar en Plató permet la falsificació des d’un gerro a l’ànima d’una persona, i on hi caben escenes a mig camí entre la Mulan de Disney, les pel·lícules de l’estudi Ghibli i el cine wuxia (almenys dins del meu cap), de manera que la visualització del món és molt senzilla.

Pel que fa als personatges, aquests estan molt ben caracteritzats, i afegiré que m’ha sorprès molt gratament la relació que s’estableix entre els dos protagonistes, la Shai i l’ancià conseller imperial, pel fet que s’allunya del que acostumem a trobar en aquesta mena de literatura. I què he de dir de les reflexions a les quals ens veiem portats per la feina de falsificació de la Shai? De cop i volta com a lectors ens comencem a fer preguntes sobre què és l’art, els trets essencials que defineixen la personalitat de les persones i la possibilitat d’arribar realment a conèixer els nostres iguals. Ara, aquest vessant més reflexiu es combina amb una trama de suspens al voltant de la conta enrera que enfronta la Shai per aconseguir el seu objectiu i vèncer els obstacles que hi apareixeran entremig de la seva desesperada carrera per salvar el seu cap.

L’ànima de l’emperador és un llibre que, combinant reflexió i acció de forma molt equilibrada, i gràcies a uns personatges interessants, ens submergeix de ple dins una història captivadora narrada fluidament, de manera que les pàgines volaran en les nostres mans, acabant, probablement, amb alguna llagrimeta d’emoció en tancar el llibre.

Per cert, he de destacar la meravellosa edició d’aquest títol a càrrec de Duna Llibres, sota la direcció artística de la il·lustradora Marina Vidal, que s’ha descobert com a una coneixedora de primera de l’obra de Sanderson. Amb aquest coneixement i l’evident amor que aquesta edició transmet, desitjo un venturós futur per a aquesta col·lecció del Cosmere en català. A mi ja m’han convençut a l’hora d’abordar un autor que feia anys que tenia pendent de llegir. Picaré amb un altre títol? Segur que sí!

També et pot interessar:

• ‘Curso de escritura creativa’, de Brandon Sanderson
• ‘Ciudad de Jade’, de Fonda Lee
• ‘Historias de Xuya: La maestra de té y la detective | Siete de infinitos’, de Aliette de Bodard

‘L’ànima de l’emperador’, de Brandon Sanderson was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.