Esperança en temps del ciberpunk

L’Enric Herce em despista molt. A Benvolgut Jaume (2024) ens oferia una esbojarrada ficció especulativa amb elements fantàstics i de terror lovecraftià amb una documentació històrica rica i rigorosa, on a mi m’agradaria veure un lleuger puntet de romanticisme en tant que podia apel·lar a l’encant i simplicitat d’uns temps passats. En canvi, en aquesta altra novel·la, Simulacions de vida (2014), la primera que va escriure en llengua catalana, Herce encavalca els papers de cronista de la més propera actualitat, la de la nostra tercera dècada del segle XXI, i el de futuròleg encertadíssim, en una obra publicitada com de ciència-ficció ciberpunk. Vatua, quin canvi de registre!

Ara, mireu quina altra sorpresa que m’enduc quan començo a llegir: Capítols gairebé autoconclusius, protagonitzats per gent ben corrent (un tret pel qual l’autor sembla que té debilitat) i els carrers de la gran ciutat que en fa d’escenari principal recorden els de Barcelona. I llavors, de cop i volta, entaferra una puntada de peu amb un capítol terrorífic, que recorda al millor Stephen King dels setanta. Però quina fantasia és aquesta?

De mica en mica, Herce va filant cada un dels capítols, teixint una xarxa que s’emmiralla amb la que connecta totes les persones del seu univers mitjançant un aparell electrònic, el log. Subtilment, enllaçant detallets, la història va cobrant forma davant els nostres ulls, i cada peça del trencaclosques cau al lloc d’aquest thriller emocionant que és Simulacions de vida, fins a arribar a un final rodó i que participa, alhora, de la quotidianitat que respirem com a lectors. Tot i això, de tant en tant ens sacseja amb trepidants escenes d’acció i situacions, la inversemblança de les quals reconeixem com a pròpia del futur grisenc del ciberpunk, però que, alhora, costa molt no relacionar-les amb el tèrbol present que vivim.

Però dins de tanta grisor encara hi ha esperança! En aquests temps, els de la novel·la i els nostres, de deshumanització galopant, Herce arriba per recordar-nos, amb la seva prosa encisadora, les implicacions de l’essència humana. I qui millor que una intel·ligència artificial per assumir aquesta tasca de vital importància pel nostre futur? Al cap i a la fi, és un constructe electrònic qui s’encarrega d’explicar-nos en la novel·la què és l’amor. Més enllà d’aquesta paradoxal ironia, tant les relacions interpersonals com la comunicació intrapersonal de personatges generalment anònims fonamenten i nodreixen la narració, enriquint-la alhora amb diferents punts de vista. Fins i tot l’esmentada deshumanització, provocada en part pel neoliberalisme econòmic sense fre que patim avui en dia, és objecte de crítica indirecta i, si llegim entre línies, gairebé podria inferir-se un avís per navegants, on l’atenció recauria sobre el sistema distòpic que aquell podria esdevenir. Un sistema i un món que l’autor, per cert, esbossa encertadament, amb pinzellades impressionistes que, lluny de voler explicar molt de cop, acaben mostrant una imatge complexa quan ens fem unes passes enrere.

La història de Simulacions de vida és fosca i cruel. Hi ha sofriment, derrota, desesperació i mort. Heu de saber que Herce us trencarà l’ànima amb aquesta novel·la, però també que després us oferirà un tassonet de consomé per refer-vos, perquè sempre hi ha espai per l’esperança.

Per acabar, diré que aquest libre m’ha agradat molt, de fet més que Benvolgut Jaume, i que sabent que hi ha dues novel·les més (Estació Boira i L’estrany miratge) que foren publicades també per Males Herbes després d’aquesta, penso llençar-me de cap dins aquest món ciberpunk tan semblant al nostre. Em tornarà a sorprendre l’Herce?

També et podria interessar:

• ‘Benvolgut Jaume’, d’Enric Herce
• ‘Tàndems fantàstics’, de diferents autors
• ‘Torn de nit’, de Stephen King

‘Simulacions de vida’, d’Enric Herce was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.