A mi me’n donaven dos!

L’editorial Spècula va sorgir en el 2022 amb la voluntat de sumar-se al tsunami protagonitzat per projectes que aposten pel gènere fantàstic escrit en llengua catalana (Mai Més, Raig Verd, Obscura, Males Herbes, Laertes via L’Arcà), i dos anys després, la seva proposta, centrada exclusivament a editar obres originals d’autors i autores de la terra, s’ha materializat en gairebé una desena de llibres de disseny deliciosament retro i entre els quals podem trobar una bona mostra de la ficció especulativa actual, que, en el seu catàleg, pren formes diferents dins del gènere fantàstic, des del terror, passant per distopies i ucronies fins a arribar a la “space opera”.

De tots aquests llibres, Tàndems fantàstics (2023) és força especial per motius diferents. Per una banda, és el primer recull de relats breus que publicaren i que, a més, ha estat recentment guardonat amb un Premi Ictineu. Per altra banda, l’obra funciona com un experiment narratiu on tots els contes cerquen explorar el concepte de la dualitat, un objectiu que va més enllà de les seves ficcions particulars, protagonitzades gairebé sempre per una parella de personatges immersos en un diàleg directe o indirecte, i que es concreta en la nostra realitat en el fet que cada història està escrita per una parella d’escriptors i escriptores.

Amb una colla creadora tan nombrosa (vint persones, entre les quals trobem prestigiosos noms del gènere fantàstic actual) i la varietat de propostes que caracteritza la línia editorial, no és estrany trobar-nos amb deu relats molt diferents. Si m’ho permeteu, crec que es podria dir que Tàndems fantàstics vindria a ser, en termes televisius, una mescla de Black Mirror i Love, Death & Robots. Entre altres coses, hi trobareu naus generacionals, antiherois ciberpunk, dimonis posseïts, miners espacials, morts vivents, IAs enfrontades a una conta enrere o una explosió demogràfica a una Figueres observada a través del prisma del realisme màgic.

Malgrat que tot recull és, a la força, irregular, també és cert que gairebé tots els relats d’aquest tom els he llegit amb interès i que la combinació de tons tan diferents funciona bé contemplada de manera conjunta. Posats a destacar els meus favorits, he gaudit especialment el darrer, Auerbach vs Kramer, escrit per Enric Herce i Héctor Rivadeneyra Moll, que són capaços de plantejar, amb un sentit de l’humor envejable, una ambientació fascinant que ben bé podria acabar sent una novel·la. Després, vindria Les Menadettes (Roser Cabré-Verdiell i Víctor Garcia), l’únic relat de l’antologia que, estranyament, no entra dins del fantàstic, sinó que més aviat sembla el retrat d’una amistat efímera dins el context de l’adolescència, amb la música i la droga com a teló de fons. Per altra banda, vaig trobar molt efectiva l’experimentació narrativa de Codi Lliure (Elena Bartomeu i Laura Tomàs), construït com un intercanvi de missatges d’un xat i que convida tant a desxifrar el petit misteri existent en una comunicació, per moments, confusa, com a gaudir-ne amb el seu humor. Un altre relat que temàticament vaig trobar interessant és La maledicció d’Eco (Ricard Ruíz Garzón i Inés Macpherson), una ferotge crítica a la vanitat personal i les xarxes socials. Per acabar aquesta llista, m’agradaria mencionar Mur de foc (Ivan Ledesma i Quim Gómez), un relat vibrant i captivador, entre la ciència-ficció i el terror amb un desenllaç força peculiar.

A més dels bons moments passats llegint aquesta (espero que primera) antologia de Spècula, he de dir que, per a mi, ha significat una presa de contacte inicial amb un grapat d’autors i autores dels quals n’havia sentit parlar molt, però dels que encara no havia llegit res. Ara, després d’aquest atractiu aparador que és Tàndems fantàstics, estic segur que cercaré altres obres seves, de les que tenen publicades dins i fora de Spècula.

També et pot interessar:

• ‘Un cop de ploma. Les històries perdudes’, de Terry Pratchett
• ‘Quins somnis vindran’, de Richard Matheson
• ‘Enemic meu’, de Barry B. Longyear

‘Tàndems fantàstics’, de diferents autors was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.