Una novel·la curta que ens convida a superar l’odi racial i cultural en clau de ciència-ficció
Els regals acostumen a venir embolicats en papers de colors i estampats diversos, just com les històries. Potser la que ens conta Barry B. Longyear en aquest llibret, Enemic meu (1980), ens recordarà altres, com ara la de la pel·lícula de John Boorman Infern al Pacífic, o a algun episodi de la sèrie Star Trek. Tanmateix, això no li hauria de llevar cap mèrit a l’autor, qui se’n va emportar, amb aquesta novel·la curta, tres premis de gran volada reservats a obres de ciència-ficció, com ara l’Hugo, el Nebula i el Locus. L’èxit pel que fa a la crítica es va correspondre amb el del públic, la qual cosa es va traduir, en 1985, en una pel·lícula de títol homònim protagonitzada, ni més ni menys, per en Dennis Quaid! Curiosament, l’obra només compta amb una edició en castellà de fa gairebé vint anys, de manera que podem dir que Laertes ha tingut molt bon ull a l’hora de publicar-la dins de la seva excel·lent col·lecció l’Arcà, fent-nos així tot un regal als amants de la ciència-ficció més clàssica.
La trama ens presenta a dos pilots de caça que s’abaten mútuament en el context d’una guerra intergalàctica i van a parar a la superfície d’un planeta desert. Un d’ells, en Willis Davidge, és americà i l’altre, en Jeriba Shigan, un alienígena reptilià. L’aferrissat enfrontament entre ambdós prest esdevé cooperació quan s’adonen que només la col·laboració els garantirà sobreviure a les circumstàncies hostils del medi.
Al llarg del llibre assistirem a l’evolució de la relació d’aquests dos protagonistes, que li permet a l’autor analitzar la nostra natura humana, fent al·lusions a la solitud, la influència del grup en l’individu, i la revisió crítica de les nostres creences quan aquestes es contrasten amb altres. Finalment, els prejudicis racials són superats, vencent fins i tot les diferències de llenguatge.
Enemic meu és un relat escrit de manera senzilla però molt efectiva, amb força sentit de l’humor i bon ritme, que pretén fer arribar al lector la idea que l’estrany o el foraster no ha de ser motiu de cel o odi sinó que pot obrir-nos les portes a l’enriquiment personal i l’amistat. Veient com de malament estan les coses avui en dia, tant de bo que més gent llegís aquesta història!
També et podria interessar:
- ‘Éramos el enemigo’, de George Takei
- ¡Universo!: excelente ciencia ficción a cargo de Albert Monteys
‘Enemic meu’, de Barry B. Longyear was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.
