El millor de dos mons reunit a un petit llibret que ens porta l’editorial Males Herbes
Gats i Lovecraft. Ara anem! El millor de dos mons reunit a un petit llibret que ens porta l’editorial Males Herbes. Veigeu com jo una allau de lectores i lectors irrompent a les llibreries, esbufegant presses de l’excitació, a punt d’aconseguir el que sempre han somiat? Però d’on surt aquesta meravella?
En 1926, el Blue Pencil Club, una societat literària de Brooklyn que cercava la millora del talent literari dels seus membres basant-se en un esperit crític i amistós, va proposar un tema que, cent anys després, encara omple espai a les nostres xarxes socials: “Tu ets més de gats o de gossos?” Endivinau qui havia estat un dels seus socis i tenia alguna cosa a dir?
Lovecraft va escriure al voltant d’una desena de pàgines deixant-hi clara la seva posició al respecte, de la qual podem fer-nos una idea en considerar un dels seus relats més famosos, Els gats d’Ulthar, o registres gràfics com el que veieu a continuació:
Estimant ambdós animalons per igual des de nin, i havent llegit infinitat de relats sobre els Mites de Cthulhu durant la meva adolescència, Gats i gossos simplement havia de caure. Una compra segura, sens dubte. Això pensava.
L’autor, a Gats i gossos, escriu un elogi del gat que acaba sent estèticament bell en termes literaris, malgrat que l’estil recaragolat, ric (o excessiu, segons es miri) en adjectius podran fer perdre el fil a més d’un lector. Ara bé, les regles del joc al Blue Pencil Club no només requerien una defensa aferrissada d’un dels dos animals, sinó també un contrast argumentat amb l’altre animal. I és aquí on Lovecraft ens exposa més directament a la seva ideologia que no pas quan llegim una obra seva de ficció.
Tots sabem de quin peu calçava el senyor Lovecraft. Aquí i allà hem llegit un comentari aïllat de tall racista als seus relats i novel·les. Ara bé, a Gats i gossos, l’autèntic rostre de l’autor de Providence es fa ben visible. La seva arremesa contra el gos reflecteix una actitud de superioritat on al racisme s’afegeix un aclaparador classisme adobat amb cert supremacisme blanc. Així, els negres no són persones, els camperols són uns ximples, i els veritables homes són aquells que beuen de la filosofia nietzscheana i porten sang nòrdica a les venes. Amb esperit provocador, en Lovecraft barreja tots aquests ingredients amb crítiques vers la democràcia i atacs contra la religió cristiana. Tot plegat, l’exposició d’arguments de l’autor es torna repetitiva i l’escàs humor junt amb l’absència d’ironia (com destaca el traductor Javier Calvo en la presentació del llibre) em va resultar un poc pesada i no va acabar de fer-me el pes.
Per altra banda, el llibre està il·lustrat pel malaguanyat artista britànic Louis Wain, una decisió molt encertada en tant que les seves escenes, dotades d’una aura estranya i humorística, en situen gràficament en l’època en què foren escrites aquestes paraules.
En definitiva, una obra peculiar i estranya dins la bibliografia de Lovecraft, un enaltiment del gat que probablement serà apreciat en termes de bellesa formal pels amants d’aquest animal, malgrat que la sensació final pugui quedar eclipsada pels aires de superioritat aristòcrata i rància de l’autor.
També et podria interessar:
- ‘La balada de Tom el Negro’, de Victor LaValle
- ‘El gran libro de los gatos’, una antología felina de Blackie Books
‘Gats i gossos’, de H.P.Lovecraft was originally published in Papel en Blanco on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.
